Com em cuido jo com a familiar?
Acompanyar una persona en risc o després d’una temptativa pot afectar molt la família. Tu també necessites suport, descans i orientació.
És habitual que apareguin por, cansament, tensió, culpa o sensació d’haver d’estar sempre alerta.
No significa que ho estiguis fent malament.
Significa que estàs sostenint una situació difícil.
Consultar recursosEl que estic sentint també importa
Acompanyar una persona en crisi pot provocar:
- por
- preocupació constant
- sensació d’estar sempre alerta
- cansament
- dificultat per dormir
- irritabilitat
- tristesa
- culpa
- sensació de responsabilitat
- dificultat per concentrar-se
No cal esperar a estar completament desbordat per demanar ajuda.
No puc fer-ho tot
És freqüent sentir que tota la responsabilitat recau sobre una sola persona.
Però acompanyar no significa:
- estar disponible les 24 hores;
- deixar de treballar indefinidament;
- abandonar altres fills o familiars;
- controlar cada moviment;
- resoldre tots els problemes;
- assumir la responsabilitat absoluta del que pugui passar.
Una sola persona no pot sostenir tota una situació de crisi.
Compartir la responsabilitat
Quan sigui possible, identifica persones que puguin ajudar.
Poden ser:
- familiars
- amistats
- veïns de confiança
- professionals
- serveis socials
- persones de la comunitat
No tothom ha de fer el mateix. Una persona pot ajudar amb:
- presència
- trucades
- desplaçaments
- àpats
- fills
- gestions
- acompanyament a visites
Compartir responsabilitats també és cuidar.
Quan també tinc feina, fills o altres responsabilitats
Moltes persones que acompanyen també han de:
- treballar;
- cuidar fills;
- atendre persones grans;
- mantenir una casa;
- gestionar altres responsabilitats.
No és realista pensar que tot això pot desaparèixer de cop. Quan sigui possible:
- prioritza les necessitats més urgents;
- reparteix tasques;
- demana ajuda concreta;
- informa només les persones que necessitin saber-ho;
- evita exigir-te poder amb tot.
Tenir altres responsabilitats no significa que estiguis abandonant la persona.
Descansar també és necessari
La falta de descans pot augmentar:
- la por
- la irritabilitat
- la confusió
- la sensació de no poder més
Quan sigui possible:
- intenta dormir;
- menja de manera regular;
- surt uns minuts;
- accepta relleus;
- mantén alguna activitat quotidiana senzilla;
- evita quedar completament aïllat.
Descansar no és desentendre’s. És poder continuar acompanyant.
La culpa
És freqüent que apareguin pensaments com:
“Hauria d’haver-me adonat abans.”
“Hauria d’estar més pendent.”
“No puc deixar-lo sol.”
“Si passa alguna cosa serà responsabilitat meva.”
Aquest tipus de pensaments poden augmentar molt el patiment. La família pot acompanyar, però no pot controlar-ho tot.
Acompanyar no significa tenir el control absolut sobre el que una altra persona pensa, sent o fa.
Quan necessito ajuda jo
Busca suport si notes que:
- no pots dormir durant dies;
- tens por constant;
- et costa funcionar en el dia a dia;
- estàs completament esgotat;
- et sents molt sol;
- la situació està afectant fortament la feina, la família o la salut;
- sents que ja no pots sostenir més la situació.
Pots parlar amb:
- el teu CAP
- professionals de Salut Mental
- serveis socials
- una persona de confiança
- recursos de suport disponibles
Demanar ajuda per a tu no resta suport a la persona que acompanyes.
I si a casa hi ha infants o adolescents?
Quan hi ha menors a la família també poden percebre que alguna cosa està passant.
Procura
- donar informació adaptada a l’edat
- mantenir rutines
- permetre que preguntin
- buscar suport professional si apareixen dificultats importants
Evita
- deixar-los completament al marge sense explicació
- donar-los responsabilitats que no els corresponen
- convertir-los en vigilants de la persona adulta
Els infants també necessiten protecció, informació adequada i adults disponibles.
Com acompanyar els germans i germanes
- Poden sentir por, ràbia, culpa, confusió o la sensació d’haver quedat en segon pla.
- Explica què està passant amb paraules adaptades a l’edat, sense detalls innecessaris.
- Recorda’ls que no és culpa seva i que no són responsables de prevenir una nova crisi.
- No els demanis que vigilin, controlin la medicació o guardin secrets que els facin patir.
- Mantén, tant com sigui possible, les seves rutines, activitats i espais propis.
- Ofereix-los moments d’atenció individual i una persona adulta de confiança amb qui parlar.
- Si el malestar persisteix o interfereix en el dia a dia, consulteu els professionals de referència.
Recorda
Tu també formes part d’aquesta situació.
Pots estimar, acompanyar i estar disponible sense haver d’assumir-ho tot.
Compartir, descansar i demanar ajuda també forma part de la cura.