Ha passat una temptativa
Si torna a haver-hi risc immediat
Si després d'una temptativa torna a haver-hi risc immediat, lesions, desorientació greu o no pots garantir la seguretat, truca al 112 o al 061.
Després d'una temptativa
Després d'una temptativa, el més important és la seguretat, el seguiment professional i l'acompanyament. La família pot tenir por, dubtes o no saber exactament què fer quan torna a casa. No cal que ho resolgui tot sola.
- Assegura que hi hagi seguiment sanitari o de salut mental.
- Demana indicacions clares abans de tornar a casa.
- Pregunta quin paper pot tenir la família.
- Mantén rutines senzilles i una presència tranquil·la.
- Si torna a existir risc immediat o no pots garantir la seguretat, truca al 112 o al 061.
La família no ha de sostenir aquesta situació sola. Demanar ajuda forma part de la protecció.
Quan tornem a casa
Després d’una alta d’urgències o d’un ingrés és habitual que apareguin dubtes, por o sensació de responsabilitat. Aquesta secció ofereix orientació pràctica per als primers dies.
Com ens organitzem a casa
- Intenteu repartir l’acompanyament entre diverses persones quan sigui possible.
- Eviteu que tota la responsabilitat recaigui sobre una sola persona.
- Decidiu qui pot estar disponible, qui pot ajudar amb gestions i qui pot donar suport a altres membres de la família.
- Si hi ha infants, persones grans o altres persones dependents, valoreu també qui els pot donar suport.
- Manteniu una rutina tan senzilla i previsible com sigui possible.
Acompanyar no significa vigilar permanentment ni assumir tota la responsabilitat.
Què pot fer la família
- Escoltar sense pressionar.
- Mostrar disponibilitat i presència.
- Preguntar com està la persona sense exigir explicacions.
- Ajudar a seguir les indicacions professionals rebudes.
- Facilitar l’assistència a les visites programades.
- Conèixer a qui trucar si la situació empitjora.
- Mantenir contacte amb persones de confiança.
La família acompanya. No substitueix els professionals.
Què no hem d’assumir sols
La família no ha d’assumir tota sola:
- La responsabilitat clínica.
- La valoració del risc.
- El seguiment sanitari.
- Decisions sobre tractaments.
- Una vigilància permanent impossible de mantenir.
- La responsabilitat absoluta sobre el que pugui passar.
- Si la situació supera el que podeu gestionar, demaneu ajuda.
No poder sostenir una situació sols no significa haver fallat. Significa que cal activar més suport.
Feina, fills i vida quotidiana
Moltes famílies han de continuar treballant, cuidar fills o atendre altres responsabilitats.
Quan sigui possible:
- Repartiu tasques.
- Demaneu ajuda a persones de confiança.
- Aviseu només les persones que necessitin saber-ho.
- Valoreu suport de la xarxa familiar o comunitària.
- Prioritzeu les necessitats més immediates.
No és realista esperar que una sola persona pugui estar disponible les 24 hores.
Fins a la propera visita
Durant els dies fins a la següent visita professional:
- Tingueu a mà els telèfons de referència.
- Anoteu dubtes o canvis importants per comentar-los a la visita.
- Seguiu les indicacions professionals rebudes.
- Manteniu una rutina senzilla.
- No espereu a la visita programada si apareix una nova situació de risc.
Si la situació empitjora, no espereu a la propera visita.
Com cuidar també qui acompanya
Acompanyar una persona després d’una crisi o temptativa pot generar por, cansament, tensió constant, dificultats per dormir, culpa, sensació de responsabilitat o esgotament.
- Compartiu la responsabilitat sempre que sigui possible.
- Parleu amb una persona de confiança.
- Descanseu quan pugueu.
- No deixeu de costat completament les vostres necessitats bàsiques.
- Demaneu ajuda professional si la situació us està desbordant.
La família també necessita suport. Cuidar qui acompanya forma part de l’acompanyament.
Pla de seguretat i seguimentQuè convé tenir clar si torna una crisi.
- Senyals d’alerta.
- Estratègies que poden ajudar.
- Persones de confiança.
- Professionals o serveis.
- Com fer més segur l’entorn.
- Què farà la família si el pla no és suficient.
El pla de seguretat s’ha de treballar amb els professionals de referència. La família pot conèixer-lo i saber com actuar, però no ha d’assumir sola la responsabilitat del seguiment.
No cal que la família ho resolgui tot. El pla ha de servir per saber quan demanar ajuda i a qui trucar.
Recursos complementaris
Si no és una emergència immediata però necessites orientació o suport emocional, també pots trucar al 024 o al 717 003 717.
Recorda: davant risc immediat, lesions o impossibilitat de garantir la seguretat, truca sempre al 112 o al 061.
Preguntes freqüents
Podem parlar-ne a casa o és millor no dir-ne res?
Millor no amagar-ho del tot, però tampoc cal parlar-ne constantment. Busqueu un equilibri: estar disponibles si la persona vol parlar-ne, sense forçar la conversa ni el silenci.
Com ho explico als altres fills o familiars?
Amb honestedat adaptada a l'edat, sense detalls innecessaris, deixant clar que no és culpa de ningú i que es pot demanar ajuda. Els professionals de salut mental poden orientar-vos en com fer-ho.
Quan hauríem de tornar a demanar ajuda professional?
Sempre que hi hagi dubtes, canvis d'humor sobtats, aïllament o qualsevol senyal d'alerta. No cal esperar a una nova crisi per tornar a contactar amb els serveis.