Acompanyo algú en risc
Si hi ha risc immediat
Si la persona expressa una intenció immediata de fer-se mal, hi ha una situació greu, lesions, desorientació important o no pots garantir la seguretat, demana ajuda urgent.
Acompanyar algú en risc
Acompanyar una persona que està passant per una crisi pot generar por, dubtes i sensació de responsabilitat.
No cal tenir totes les respostes.
El més important és estar disponible, escoltar, prendre seriosament el que expressa la persona i saber quan cal demanar ajuda.
Acompanyar no significa assumir tota la responsabilitat.
Com parlar amb la persona
- Busca un moment tranquil.
- Escolta sense interrompre constantment.
- Evita donar solucions ràpides.
- No minimitzis el que està explicant.
- Mostra disponibilitat.
- Pots preguntar directament com se sent i si està pensant en fer-se mal.
“Em preocupa com estàs.”
“Vols explicar-me què estàs vivint?”
“Has pensat en fer-te mal o en no voler continuar?”
Preguntar directament sobre el Suïcidi no provoca que la persona ho faci.
Què ajuda i què pot dificultar
Pot ajudar
- escoltar
- mantenir la calma
- validar el que la persona sent
- oferir presència
- preguntar què necessita
- facilitar contacte amb professionals
- activar altres persones de confiança
Evita
- discutir
- jutjar
- culpabilitzar
- dir “has de ser fort”
- prometre guardar secret si hi ha risc
- assumir que tot depèn de tu
Si la persona no vol ajuda
És possible que una persona rebutgi ajuda, tingui por o no vulgui parlar amb professionals.
La família pot:
- mantenir-se disponible;
- expressar preocupació de manera clara;
- proposar opcions concretes;
- facilitar una trucada o una visita;
- demanar orientació professional encara que la persona no vulgui fer-ho en aquell moment.
Si hi ha risc immediat, la seguretat passa per davant del desig de mantenir la situació en privat.
No puc estar-hi tot el dia
Moltes persones tenen feina, fills, altres familiars o responsabilitats.
No sempre és possible estar disponible les 24 hores.
Quan sigui possible:
- comparteix l’acompanyament;
- identifica altres persones de confiança;
- reparteix responsabilitats;
- deixa clars els telèfons que es poden utilitzar;
- acorda qui pot ajudar en diferents moments.
No és realista ni sostenible que una sola persona assumeixi tota la vigilància.
Crear una xarxa de suport
Pensa en persones i recursos que puguin formar part de la xarxa:
- familiars
- amistats
- professionals
- CAP
- Salut Mental
- serveis socials
- altres persones de confiança
Es pot repartir:
- presència
- trucades
- desplaçaments
- ajuda amb fills
- gestions
- àpats
- acompanyament a visites
Una xarxa petita també és una xarxa. No cal fer-ho tot des de casa.
Quan cal demanar ajuda urgent
Demana ajuda urgent si:
- la persona expressa intenció immediata de fer-se mal;
- explica que té un pla concret;
- hi ha una conducta que et fa pensar que la situació és imminent;
- està molt desorientada;
- hi ha lesions;
- no pots garantir la seguretat;
- la situació supera clarament el que podeu gestionar.
Davant del dubte, és preferible demanar orientació.
I si jo també estic desbordat?
Acompanyar una persona en risc pot afectar molt la família.
Pots sentir:
- por
- cansament
- culpa
- irritabilitat
- dificultats per dormir
- sensació d’estar sempre alerta
- por de deixar la persona sola
Recorda:
- comparteix la situació amb algú de confiança;
- intenta descansar;
- reparteix responsabilitats;
- demana orientació professional;
- no abandonis completament les teves necessitats bàsiques.
La persona que acompanya també necessita ser acompanyada.
Escola, institut i feina
L’entorn pot ajudar si rep una orientació clara. No cal explicar-ho tot a tothom.
Què compartim i amb qui
- Acordeu amb la persona, sempre que sigui possible, què necessita comunicar i qui ho ha de saber.
- Compartiu només la informació necessària per facilitar suport i adaptacions.
- Eviteu difondre detalls de la crisi o de la temptativa.
- Si hi ha risc immediat, activeu ajuda sense esperar a tenir aquests acords.
Escola i institut
- Identifiqueu una persona de referència al centre.
- Acordeu com gestionar absències, tasques, exàmens i una possible reincorporació gradual, segons les necessitats i les indicacions professionals.
- Prepareu amb l’infant o adolescent com respondre preguntes dels companys, respectant la seva privacitat.
- Coordineu família, centre i professionals de referència quan correspongui.
- Els companys i germans no han d’assumir tasques de vigilància.
Feina
- La persona pot valorar comunicar les necessitats de suport a una persona de confiança de l’empresa o al servei de prevenció.
- Es poden plantejar adaptacions temporals de tasques, horaris o reincorporació, que caldrà concretar amb els serveis corresponents.
- La família també pot necessitar orientació per compatibilitzar la feina i l’acompanyament.
Recorda
Tu pots acompanyar, escoltar i ajudar a connectar amb els recursos.
No has de diagnosticar, tractar ni assumir tota la responsabilitat sobre el que pugui passar.
Recursos
Emergència
Fitxa familiar davant el risc de Suïcidi
Orientació ràpida per a famílies i persones properes: què fer si hi ha risc ara, si torna una crisi o després d'una temptativa.
Obrir fitxaGuia Minut 1 per a famílies
Si necessites una orientació més completa, pots obrir aquesta guia per llegir-la amb calma.
Obrir guiaPreguntes freqüents
Fins on arriba la meva responsabilitat?
La vostra responsabilitat és acompanyar, escoltar i buscar ajuda professional; no sou responsables de "salvar" ningú en solitari. La responsabilitat clínica és sempre dels professionals.
Puc preguntar-li directament si pensa en el Suïcidi?
Sí, i és recomanable fer-ho. Preguntar-ho directament no indueix la idea ni empitjora la situació; al contrari, obre la porta a parlar-ne i buscar ajuda.
Estic molt esgotat/da. Qui em pot ajudar a mi?
No sou vosaltres qui heu de carregar-ho tot sols. Podeu contactar amb el 024 o el Telèfon de l'Esperança (717 003 717), i buscar suport en el vostre propi entorn.